Anàlisi econòmic de Simat

Francesc Alonso Folguerà
He estat buscant i pensant coses per a posar al blog del partit i no trobava ni em venia al cap res. Finalment he optat per utilitzar font pròpia, parlar sobre un tema en el que tinc un poc de idea, un anàlisi econòmic de Simat, és el següent:

Simat és un poble poc diversificat, fonamentalment dedicat a la recollida, manipulació i comercialització de la taronja. Compta amb tres magatzems, dos d'aquests cooperatives i l'altre privat, que donen treball a una part important de la població. Aquest cítric fa anys que està reduint el marge de benefici i alguns camps estan deixant-se perdre de fa un temps. Amb l’actual context de crisi, fa preveure uns anys roïns per al sector agrícola simater, motor de la població.

La indústria simatera és quasi inexistent, ja que no pot competir amb els pobles de l’entorn, millor comunicats amb les xarxes i mitjans de transport, i amb un aïllament geogràfic menor que el de Simat. Per regla general, les empreses de fora del poble no desitgen instal·lar-se al poble, el que dificulta la construcció d’un polígon, que fa anys que diversos governs prometen. Algunes empreses locals requereixen un polígon per eixir del poble, però ara és el pitjor moment en molts anys tant per a conseguir financiació com per a invertir, per tant, la potencial demanda d’un polígon per part de les empreses està en dubte. En l’actualitat, la Universitat de València està fent un estudi per determinar la necessitat o no d’un polígon.

També s’ha arribat a plantejar l’ampliació a gran escala del poble mitjançant un PAI (Programa d'Actuació Integrada), però ara mateix es dona per descartat per la forta baixada de la demanda de segona residència. Per altra part, els diversos projectes presentats no oferien un grau de sostenibilitat acceptable, per això gran part de la població l’ha rebutjat sempre.

El sector terciari és el que més projecció té en aquest moment. Simat té un actiu que destaca per damunt de tots els del terme, el Monestir, amb un gran potencial turístic. Els 700 anys que va complir en 1998 i la restauració duta a terme per la fundació Jaume II el Just han rellançat aquest monument, que veu com any darrere any augmenta el nombre de visitants. El no formar part de les set meravelles valencianes i la delicada situació de la fundació són dos males notícies dels últims mesos.

Els turista estàndard que ve a Simat baixa de l’autobús a la porta del Monestir i pràcticament no veu res més del poble abans d’anar-se’n, és a dir, la despesa per visitant que es queda al poble és discreta o nula. És clara la necessitat de potenciar una oferta turística complementària i per això s’ha pensat en altres elements del poble que també són interessants. La mesquita de “La Xara”, la xarxa de reg d’origen islàmic, el casc antic o el paisatge deuen ser els objectius de l’Ajuntament, ja que tenen un gran valor cultural i pràcticament es podria dir que estan desaprofitant-se .

L’època de bonança econòmica dels últims anys ha estat fruit, entre altres coses, de l’estabilitat en la demanda d’exportació de taronges, l’arribada de mà d’obra barata dels països d’Europa de l’Est i la compra massiva de segona residència per part de ciutadans anglesos (actualment afectats per la devaluació de la lliura). Pel que fa al mercat simater podem dir que es caracteritza per la baixa qualificació de les darreres generacions i per la pobra cultura emprenedora.

En l’actualitat, el poble ha iniciat una crisi que pot durar alguns anys. Els magatzems estan notant la baixada en Europa, l’activitat constructora dels últims anys s’ha estancat i la gent comença a perdre la feina. Mà d’obra sense treball que el sector primari tindrà dificultats per absorbir-la, encara que hi ha gent d’Europa de l’Est que torna a casa.

L’Ajuntament afronta els pròxims anys més sanejat que altres de l’entorn, encara que en els primers mesos de la legislatura és va fer ús de gran part del superàvit heretat del govern anterior, diners que són més necessaris i efectius en època de “vaques flaques” com els que venen ara. El govern central ha assignat 600.000 euros al poble que deurien servir per engegar un poc l’activitat econòmica. A curt termini, el consistori deurà fer una dura tasca de control de la despesa i un esforç d’inversió que es traduïsca en llocs de treball per al poble.