dissabte, 13 de desembre del 2008

3ª ETAPA RUTA DELS MONESTIRS, AMB FINAL A SIMAT. AQUEST DIUMENGE.







3ª ETAPA / LLUTXENT - SIMAT DE LA VALLDIGNAEIXIDA DES D´ALZIRA



La concentració dels excursionistes està prevista a les 7:45 hores en la Plaça del Regne (enfront de la Tourist- Info) per a dirigir-se a Llutxent. Esta tercera etapa, Llutxent- Simat de la Valldigna, té com a punt de partida el convent del Corpus Christi, passa pel Castell de Xio, puja per la senda del barranc de Barreres al Pla de l'Arenal, travessant un dels paratges més sorprenents fins a arribar a la Pineda de l'Avenc. Descendix per la senda de la Penya del Migdia cap a la població de Pinet. ContInua per l'ascens pel Camí Vell de Pinet a Barx, travessant el no menys sorprenent Pla de l'Engarbuller, per a després descendir per la Pinada dels Sis, on abans d'arribar a la població de Barx, es visita la Font de Benita i la Nevera. De Barx se segueix pel Camí de la Falaguera fins al Mirador de la Visteta, espectacular mirador de la Valldigna. Per una zigzaguejant senda es descendeix cap a Simat, fins a la bella portada del Real Monestir de Santa Maria de la Valldigna.
L'arribada a Simat està prevista cap a a les 17.30 hores, on una representació de l'Ajuntament d'esta localitat rebrà els excursionistes i els obsequiarà amb detalls típics de la localitat. També seran rebuts per un tradicional Correfocs, a càrrec del grup de dimonis “Fem Fredat”. La visita al monestir es realitzarà a l'inici de la quarta etapa prevista per al dia 18 de gener, que recorrerà Simat de la Valldigna, Benifairó, termes d'Alzira, Carcaixent i La Barraca d'Aigües Vives.
Les següents etapes previstes de la Ruta dels monestirs són:
- 4a etapa- 18 de gener del 2009: Simat – Monestir Santa Maria d'Aigües Vives (Carcaixent). - 5a etapa- 15 de febrer del 2009: Aigües Vives – La Murta (Alzira).
Real monestir de Santa Maria de la Valldigna
En 1298, el monarca Jaume II va concedir a l'abat cistercenc de Santes Creus les terres per a la fundació, amb els poblats i el Castell d'Alfandenc. D'esta manera, l'abat es va convertir en un senyor de la Vall. Va ser un dels més poderosos del regne de València, amb importants possessions i privilegis econòmics, a més de plens poders jurídics i religiosos sobre els seus dominis. Entre els seus abats va estar Roderic de Borja, que més tard seria el papa Alexandre VI.
El conjunt del monestir està integrat per un recinte murallat per a protegir-se dels freqüents atacs moriscos, donada la seua proximitat amb la costa. L'església dedicada a Santa Maria de la Valldigna es va construir en diverses etapes que es reflectixen clarament en els seus estils arquitectònics gòtic i barroc. La construcció primitiva va patir dos terratrémols en 1396 i 1644. Després de la seua exclaustració en 1835 les dependències es van utilitzar com a estables i el temple com a magatzem agrícola.
El monestir va ser declarat Bé d'Interés Cultural en 1998 i és propietat de la Generalitat Valenciana. En l'actualitat, es troba en procés de restauració. Destaquen la Porta Reial o el Portal Nou, la capella de la Mare de Déu de Gràcia, el Claustre, la Sala Capitular, el Refectori, el Palau de l'Abad i, com no, la monumental església monacal.