dijous, 26 d’agost del 2010

Descobreixen el primer claustre del monestir


El recinte, construït després de la fundació del cenobi, en 1298, es va desmuntar en quedar destruït en el
terratrèmol de 1396. Les recents excavacions que s'han dut a terme dins del complex de l'antic monestir de Santa Maria de Valldigna han deixat a la llum els fonaments del que podria haver estat el primer cla ustre del cenobi cistercenc.

A pesar que se sabia de l'existència d'un "*claustre *vell" en aquest lloc, la troballa ha estat una sorpresa, segons reconeixien l'arqueòleg i l'arquitecte que dirigeixen els treballs, José Manuel Martínez i Salvador Vila, respectivament. Els fonaments d'aquest claustre, d'entre vint i trenta metres de costat, se situen al sud del Palau de l'*Abat, i gairebé amb tota seguretat a la seva al voltant es van situar els edificis de la sala capitular, el refetor, l'església primigènia i la trucada sala dels conversos. Segons els tècnics que treballen en el monestir, el més probable és que tots aquests elements, inclòs el claustre, es construïssin en els anys immediatament posteriors a la fundació del monestir, fet esdevingut en 1298. Gairebé cent anys després, en 1396, un dels terratrèmols més intensos que es té constància en terres valencianes va causar destrosses importants en el complex *monacal. Després del desastre, els monjos *cistercienses van optar per reconstruir el claustre i els edificis que ho envolten uns metres més al nord, i són els que, amb major o menor fortuna, han perdurat fins als nostres dies, atès que l'ara anomenat Claustre del Silenci, la Sala Capitular i el refetor es van aixecar al llarg del segle XV. També en aquesta centúria es va construir la nova església, que va tornar a ser destruïda per nous terratrèmols. L'actual està datada al segle XVII.


Segons van explicar l'arqueòleg Martínez i l'arquitecte Vila, els murs i carreus de l'arrencada del claustre trobat en aquesta excavació permeten assegurar que, quan el terratrèmol ho va derrocar, els monjos van decidir aprofitar les pedres per reconstruir-ho uns metres més enllà, respectant l'orientació.


Font: Valldigna Digital