Descobreixen el primer claustre del monestir

El recinte, construït després de la fundació del cenobi, en 1298, es va desmuntar en quedar destruït en el terratrèmol de 1396. Les recents excavacions que s'han dut a terme dins del complex de l'antic monestir de Santa Maria de Valldigna han deixat a la llum els fonaments del que podria haver estat el primer cla ustre del cenobi cistercenc.

A pesar que se sabia de l'existència d'un "*claustre *vell" en aquest lloc, la troballa ha estat una sorpresa, segons reconeixien l'arqueòleg i l'arquitecte que dirigeixen els treballs, José Manuel Martínez i Salvador Vila, respectivament. Els fonaments d'aquest claustre, d'entre vint i trenta metres de costat, se situen al sud del Palau de l'*Abat, i gairebé amb tota seguretat a la seva al voltant es van situar els edificis de la sala capitular, el refetor, l'església primigènia i la trucada sala dels conversos. Segons els tècnics que treballen en el monestir, el més probable és que tots aquests elements, inclòs el claustre, es construïssin en els anys immediatament posteriors a la fundació del monestir, fet esdevingut en 1298. Gairebé cent anys després, en 1396, un dels terratrèmols més intensos que es té constància en terres valencianes va causar destrosses importants en el complex *monacal. Després del desastre, els monjos *cistercienses van optar per reconstruir el claustre i els edificis que ho envolten uns metres més al nord, i són els que, amb major o menor fortuna, han perdurat fins als nostres dies, atès que l'ara anomenat Claustre del Silenci, la Sala Capitular i el refetor es van aixecar al llarg del segle XV. També en aquesta centúria es va construir la nova església, que va tornar a ser destruïda per nous terratrèmols. L'actual està datada al segle XVII.

Segons van explicar l'arqueòleg Martínez i l'arquitecte Vila, els murs i carreus de l'arrencada del claustre trobat en aquesta excavació permeten assegurar que, quan el terratrèmol ho va derrocar, els monjos van decidir aprofitar les pedres per reconstruir-ho uns metres més enllà, respectant l'orientació.

Font: Valldigna Digital

Comunicat de premsa de l'Ajuntament de Simat

ÈXIT DE PARTICIPACIÓ A L´AGENDA CULTURAL I ESPORTIVA DE JULIOL A SIMAT

La Regidories de Cultura, Joventut, Esports i Turisme de l´Ajuntament de Simat, han preparat per a tot el mes de juliol una extensa agenda cultural i esportiva destinada a la participació de tots els veïns i veïnes del poble i de totes les seues edats.

Les activitats i representacions culturals i esportives són:

* Els Tresors de Simat, rutes nocturnes; Els Tresors de Simat és una ruta urbana que transcorre pels carrers i monuments més representatius de la localitat. Aquesta ruta pot realitzar-se tan per lliure, amb l’utilització d’audioguies, com acompanyat per un guia local.

A més, disposem d’una guia didàctica per realitzar la ruta amb grups escolars i convertir la visita en una activitat dinàmica i participativa.

* Les Nits de la Xara; representacions i històries valencianes a l´antiga Mesquita de la Xara, els divendres a la nit.

* II Batukada a Simat; per segon any consecutiu i baix la direcció del simater Sixte Escrihuela, s´ha celebrat aquest cap de setmana la Batukada a Simat, amb la participació del famós mestre brasiler Carlos Mankuzo i el grup de Dansa Brasilera BLOCO MARACATÚ FM. La participació a la Batukada ha estat tot un èxit.

* XXIX Festival de Bandes de Música de la Valldigna; amb la participació de la Unió Musical Santa Cecília de Barx i la Unió Musical de Simat.

* II Campus Esportiu a Simat; la segona edició de l´Escola d´Estiu Esportiva de Simat, reuneix desenes de joves i xiquets tots els matins al Poliesportiu Municipal, on poden realitzar tota classe d´esports, com ara futbet, vòlei platja, bàsket, tennis, pilota, natació...

* XXI Vota a peu a Simat; aquest diumenge 25, arriba una nova edició de la Volta a Peu a Simat que organitza el Club La Llebre de Simat, i patrocina la Regidoria d´Esports de l´Ajuntament. Tots els anys hi participen més de 1500 atletes vinguts d´arreu del País Valencià.

* Diumenges de Cinema a la Font Gran; tots els diumenges de juliol, per la nit a la Font Gran de Simat, projecció de pel·lícules aptes per a totes les edats.

* A més, la Regidoria de Cultura de Simat, també hi col·labora amb el 10è aniversari de la Colla de Dimonis Fem Fredat de Simat, que realitza diferents actes commemoratius, com ara una Taula Rodona, "LA MÚSICA POPULAR SIMATERA", divendres 30 de juliol a la Casa de la Música de Simat, on actuarà també el músic Valencià Andreu Valor en concert acústic. Els actes de la Colla de Dimonis continuen també la primera setmana d´agost.

L´Alcaldessa de Simat, Agustina Brines, ha manifestat l´agraïment a totes les veïnes i veïns que setmana a setmana són partícips de totes aquestes activitats i que fan que l´Ajuntament, tot i tenint cura per la greu situació econòmica actual, no vol deixar de promocionar i dinamitzar tota activitat que aporte en positiu a la promoció del nostre poble i a la participació de tots els simaters a totes les activitats que a Simat es realitzen.

Actes de Juliol i II Batucada a Simat (clickar damunt per ampliar imatge)

Més rutes nocturnes en Juliol

L'Ajuntament de Simat ha organitzat dues noves eixides nocturnes per a coneixer "els Tresors de Simat". Es tracta d'una ruta en la que es visiten diversos punts importants del poble, es fan parades i va escoltant-se informació gràcies a una audio-guia que tindrà a les seues mans cada participant.

Concretament aquestes tindran lloc el dia 2 i 16 de Juliol a les 22:00, començant-se des de l'oficina de turisme. El preu será de 3 euros per persona (exepte per als habitants de Simat que serà gratuït) i l'inscripció deurà fer-se prèviament al telèfon 962810007.

Article d'opinió d'Enric Morera, publicat a "La Cotorra de Simat" i "La Cotorra de la Vall"

ARTICLE D'OPINIO: Traïdor

En 17 dies els valencians hem perdut els dos instruments financers més importants que tenim: la CAM i Bancaixa. Poden dissimular-ho com vulguen, poden fer la demagògia que troben oportú però, els fets són irrefutables. Bancaixa i la CAM s’han integrat en unes estructures on no pinten fava. Per tant, quan s’hagen de prendre decisions, els representants de Bancaixa i la CAM estaran en minoria. I això no deixa de ser una nova traïció als interessos valencians: els econòmics i també els socials. Tenim des de fa anys un govern que no governa, un president que no fa de president. Un president que s’ha dedicat a buscar les factures dels trages i que no ha tingut temps per a dedicar-se a les coses importants. Des de fa mesos hem advertit que calia un posició valenciana de lideratge davant la reordenació del mapa de caixes d’estalvis d’Espanya. Al nostre entendre l’objectiu era que els valencians no ens quedàrem sense un instrument financer, sense un banc valencià públic, per a garantir la autonomia financera i l’autonomia política. És evident que esta fusió també comportava sacrificis però els directius sols van pensar en el seu propi interés, no en l’interés general. I es van fer informes per tots els costats per dir que no. Que no era viable. Nosaltres som conscients que els vents que vénen de la resta d’Europa i la política econòmica dominada per la gran banca van en contra del model de caixes, un model propi i d’èxit. En el últims anys les caixes han incrementat la seua quota de mercat, fins arribar al 55%. Intolerable per als gran bancs. La gran banca domina la política econòmica d’Espanya i així, obedients, Rajoy i Zapatero, van pactar entregar als bancs les nostres caixes d’estalvi. Camps ha estat un peó útil per al centralisme i el gran bancs. I el seu govern ha propiciat la mort de Bancaixa i la CAM. I hem tingut possibilitats per evitar-ho però els nostres governants han estat incapaços. No sé si per debilitat o perquè no deixen de ser una colla de traïdors botiflers al poble valencià.

I és que fins a cinc vegades s’ha perdut l’oportunitat de fer les coses ben fetes. Al 2003 Camps va paralitzar el primer intent de fusió animat per Zaplana i que engegaren Julio de Miguel i Vicent Sala, presidents respectius de les caixes amb seu a València i Alacant. Posteriorment al 2007 el senyor Olivas va fer un altre intent sense obtindre el suport del govern valencià. Al 2008, ja en plena crisi, Camps va rebre l’advertiment de la possible pèrdua de les nostres caixes. Fins i tot diputats del mateix PP van animar el President a prendre la iniciativa, però tampoc es va fer cap pas endavant. A l’abril del 2009, un alt directiu de Bancaixa el va animar a absorbir Caixa de Catalunya i crear un potent eix bancari al mediterrani. La ceguesa de Camps va tornar a imposar-se. Mesos més tard el conseller Gerardo Camps a ran d’una pregunta que li vaig formular a les Corts, es va manifestar de forma pública i va confirmar que era conscient del perill que s’apropava. Fins i tot el Banc d’Espanya va oferir la possibilitat de què Bancaixa liderara una fusió important, amb seu ací i que hauria donat un lideratge important a l’economia valenciana. Cinc ocasions perdudes per incapacitat, debilitat, ceguesa, nul·la visió estratègica i cap estima als interesos del poble valencià. Camps ha consentit la pèrdua de les nostres caixes, això sí amb la cooperació còmplice i el vot favorable dels socialistes. El PP-PSOE, Camps-Alarte, Alarte-Camps. Són conscients que totes les operacions superiors a 10 milions d’euros hauran de passar per l’angonal de Madrid? Que disminuiran les operacions fetes per la CAM o per Bancaixa en el nostre teixit productiu per decisions estratègiques que no controlarem els valencians? Són conscients que operacions com la feta l’estiu passat per donar en 24 hores un préstec de 74 milions d’euros per a la fundació del VCF no les podran ordenar per telèfon des de la Generalitat? Que ara haurem d’anar a demanar crèdit a Rato quan es donen circumstàncies excepcionals? No, no són conscients. Ni el president de la Generalitat amb un peu i mig en la banqueta dels acusats, ni el cap de l’oposició, més preocupat perquè no li moguen la cadira que per defensar els interesos del poble valencià. Traïdors i botiflers. 303 anys desprès, la història es repeteix.

Enric Morera

Diputat Compromis-Bloc

El simater Olegario Alario, campió de la ANBOTO KILÓMETRO VERTICAL, Campionat d´Espanya

L´Atleta veterà simater Olegario Alario Peig, ha estat el Campió en la seua categoria (Veterans) de la ANBOTO KILÓMETRO VERTICAL ATXONDO - BIZKAIA, primera prova de les 5 valederes de la Copa d´Espanya de Carrera Vertical.

Olegario ha quedat Campió després de marcar un temps de 48m. 22s., on li ha tret 2 minuts al segon classificat.

CONSULTA LES CLASSIFICACIONS DE LA CARRERA FENT CLICK ACÍ.

La pròxima prova a la que participarà Olegario, valedera també per al Campionat d´Espanya serà el proper 1 d´agost a la CRONOESCALADA TORREON
BRAÑOSERA - PALENCIA.

L'ALCALDESSA I EL BLOC A LA PREMSA

A continuació podeu llegir 2 notícies relacionades amb l'Alcaldessa i amb el Bloc Nacional, la primera és una entrevista d'Agus Brines al diari "El Mundo" del dia 20 d'Abril i que hem trobat traduïda a la web de "La Cotorra de Simat" mitjançant "Softvalencià". Més avall podeu prémer l'enllaç que us portarà a la notícia sobre l'acord signat a Simat entre el Bloc Nacional i el PSM per a combatre la corrupció, la crisi i l'atur.

La seua trajectòria política és curta, però veloç. La primera vegada que va formar part d'unes llistes electorals va ser en 2007 i ho va fer com a cap de cartell. Ara, gràcies a un pacte de govern a tres bandes, agafa la vara de comandament i afronta l'últim any de la seua primera legislatura en política com a alcaldessa del seu municipi.

“El vot de l'esquerra està dividit en quatre, però seguirà sent l'opció més votada”.

La nacionalista Agustina Brines és des de dissabte passat la nova alcaldessa de Simat de la Valldigna i primera dona a ostentar aquest càrrec en la localitat. El canvi d'alcaldia es deu al pacte al que el PSPV-PSOE, BLOC i Esquerra Republicana van arribar a l'agost de 2008, després d'arrabassar-li el poder al PP mitjançant una moció de censura.

Pregunta.- Segons l'acord al que es va arribar després de la moció de censura presentada al PP, ara li toca al BLOC governar la resta de legislatura, Com s'afronta aquest període?

Resposta.- Amb molt respecte per l'època econòmica que estem vivint però amb moltes ganes de treballar, molta il·lusió i optimisme. Sóc la primera dona que ostenta el càrrec d'alcaldessa en Simat i açò és una responsabilitat afegida.

Pregunta.- La seua investidura marca una fita històrica.

Resposta.- Sí, és una manera d'honrar a totes les dones que han lluitat per la igualtat i més particularment per les quals han treballat pel poble de Simat.

Pregunta.- Què li semblen les crítiques que va rebre del portaveu d'Esquerra Unida en el ple d'investidura?

Resposta.- Pense que en comptes de criticar hauria de ser més partícip i treballar pel poble. Crec que el que va dir està fora de sintonia, per exemple, el del transfuguisme. I personalment em va acusar d'unes coses que no són en absolut certes.

Pregunta.- Què tal la relació amb l'anterior alcalde del PSPV Eladi Mainar?

Resposta.- Molt bona. Mantenim una relació completament correcta.

Pregunta.- Quin és la salut del pacte de govern?

Resposta.- Molt bona. Treballem en equip encara que cadascun té les seues àrees corresponents però tot es parla i discuteix amb la màxima transparència.

Pregunta.- Estaria disposada a revalidar el pacte amb el PSPV i ERPV?

Resposta.- Sí, a dia d'avui sí.

Pregunta.- En 2007 el PP va obtenir l'alcaldia en minoria Creu que és possible que torne a succeir o el tripartit ha guanyat més suports en la ciutat que en 2007?

Resposta.- Jo crec que l'espectre polític de Simat no està gens definit encara. Simat sempre ha sigut un poble d'esquerres i la voluntat dels ciutadans sempre s'ha decantat per aqueixes opcions. És un vot d'esquerres dividit en quatre grups polítics i açò ho fa més difícil, però si estem esperant de cara a les pròximes eleccions ja que continuem pensant que l'esquerra va a ser l'opció més votada.

Pregunta.- Hi ha algun repte que quede pendent per aconseguir per a Simat i que ara en l'Alcaldia van a secundar?

Resposta.- Queden molts reptes pendents. Ara mateixos entre les prioritats que tenim és que tire endavant el Pla General d'Ordenació Urbana de Simat. Amb ell, en un futur podrem disposar del polígon industrial tan reivindicat en el poble. No obstant això, les assignatures pendents de Simat són les àrees d'esports, participació ciutadana i joventut. Anem a treballar dur per a fomentar-les.

Pregunta.- Com?

Resposta.- En joventut, creant l'associació juvenil. En esport crearem un organisme autònom que ho gestione i en participació ciutadana a través de nous mecanismes informàtics.

Pregunta.- En aquests quasi dos anys des que es presentara la moció al PP s'han aconseguit els objectius del Pacte de Progrés?

Resposta.- Sí, hem anat treballant cadascun dels punts que comencem a fer i per descomptat s'han fet moltes infraestructures en el poble. S'ha fomentat la cultura valenciana a través de festes i actes culturals que abans eren molt escassos. A més s'han fet en Simat unes infraestructures molt importants i emblemàtiques posant l'accent en les qüestions que puguen accentuar l'interès turístic del poble, com la Font Gran i la Font Menor. S'ha lluitat per la protecció mediambiental, patrimonial i paisatgística del nostre poble.

Resposta.- Estem obrint el camí de la diversificació econòmica de *Simat a través del turisme. Ja tenim un pla turístic en marxa.
*Amparo Castelló (EL MUNDO, 20-4-2010)

http://www.20minutos.es/noticia/688066/0/